Estem acostumats a determinades rutines  que segurament fem de manera més o menys automàtica i que no valorem en la seva justa mesura. Per això us convido per una banda, a una reflexió a partir de les modificacions que es poden produir en aquests hàbits i per una altra, a  canviar la mirada que tenim del nostre dia a dia.

Fixeu-vos com podrien ser de diferents les primeres hores d’un dia qualsevol de les nostres vides.

Et lleves al matí: en primer lloc és possible que no hagis dormit al teu llit i en segon lloc és possible que el teu despertador hagin estat el sorolls de material de guerra pesat que circula pel carrer de casa, sinó són el soroll d’explosions- petites o grans.

Et vesteixes, en el millor dels casos amb una roba diferent de la que portaves el dia anterior però no t’has pogut dutxar perquè no hi ha aigua.

Esmorzes el que trobes : no pots triar massa perquè no has pogut comprar, els comerços estan tancats o simplement escassegen els queviures.

T’has llevat per anar a on? Escola, no n’hi ha; penses que al no tenir escola sortiràs amb els amics o coneguts, però no ho pots fer perquè és molt perillós sortir al carrer. No et quedarà cap més remei que quedar-te a casa, però aprofitaràs per veure la tele, jugar amb l’ordinador o el mòbil: no hi ha electricitat o està molt restringida i per tant no podràs fer allò que estaves esperant. Ha passat una hora des que t’has llevat i veus que la teva vida ha canviat de la nit al dia i només et cal esperar, però es fa llarg esperar.

Te’n adones del que poden estar passant els nois i noies com tu que fins fa molt poc  tenien una vida completament normal a 3000 km de distància de casa teva?. Ets conscient de com els hi ha canviat la vida? Pots fer un petit esforç per empatitzar amb els nens i nenes , adolescents i joves que han deixat casa seva juntament amb els seus germans i germanes mentre el pare es queda lluitant per defensar el lloc on havien decidit arrelar.

Com és possible que arribem a aquesta barbàrie?

Penso que amb aquest exemple que us he posat n’hi ha prou per intentar estimular en els nostres alumnes, tinguin l’edat que tinguin, una certa sensibilitat,  lluny del recurs fàcil que implica  prendre partit i convidar-los a pensar-hi, encara que siguin uns quants minuts. A alguns els servirà per relativitzar certes coses i /o comportaments, altres pensaran en la sort que tenen o si poden ajudar d’alguna manera… Si és així, haurà valgut la pena.

Crec que una de les coses que ens fa ser humans és el fet cultural, la cultura, segurament analitzada des d’un punt de vista més tradicional i és per això que adjunto tres poemes ( de diferents èpoques perquè la guerra no entén d’èpoques), la lectura dels quals pot servir en diferents etapes per acabar l’activitat.

• El primer és un poema de WILFRED OWEN, poeta i soldat britànic mort en combat quan tenia 25 anys durant la Primera Guerra Mundial.

Quan la guerra esclatà, l’hivern del món
s’apropà amb llur foscor agonitzant.
L’embogit tornado forjat a Berlín
per Europa sencera va girant.
Es desfan de les veles del progrés.
Foragitats els emblemes de l’art.
Gemeguen els versos.
Ara s’endega la fam de pensament i sentiment.
No té cos el vi de l’amor.
Ha estat abocat el gra de putrefaccions humanes de tardor.

Car després que la primavera hagués florit a la Grècia antiga.
i l’estiu cremés llur glòria a Roma,
una suau tardor va permetre una collita casolana,
Un magnífic període va permetre la pujança.
Però ara, nosaltres sofrim un hivern salvatge,
amb aquesta sang com a llavor
ens calen sembrats per a una nova primavera.

War broke: and now the Winter of the world
With perishing great darkness closes in.
The foul tornado, centred at Berlin,
Is over all the width of Europe whirled,
Rending the sails of progress. Rent or furled
Are all Art’s ensigns. Verse wails. Now begin
Famines of thought and feeling. Love’s wine’s thin.

The grain of human Autumn rots, down-hurled.

For after Spring had bloomed in early Greece,
And Summer blazed her glory out with Rome,
An Autumn softly fell, a harvest home,
A slow grand age, and rich with all increase.
But now, for us, wild Winter, and the need
Of sowings for new Spring, and blood for seed.

Wilfred Owen

• El segon és un poema de BLAS DE OTERO, poeta important de la postguerra espanyola.

Pido la paz y l,a palabra

Escribo
en defensa del reino
del hombre y su justicia. Pido
la paz
y la palabra. He dicho
«silencio»,
«sombra»,
«vacío»
etcétera.
Digo
«del hombre y su justicia»,
«océano pacífico»,
lo que me dejan.
Pido
la paz y la palabra.

Blas de Otero

• El tercer és un poema pels més petits de GLORIA FUERTES, poeta de guàrdia (com ella es declarava) morta l’any 1998.

Solo tres letras

Sólo tres letras, tres letras nada más.

Sólo tres letras que para siempre aprenderás.

Sólo tres letras para escribir PAZ.

La P, la A y la Z, sólo tres letras.

Sólo tres letras, tres letras nada más,

para cantar paz, para hacer paz.

La P de pueblo, la A de amar

y la Z de zafiro o de zagal.

De zafiro por un mundo azul,

de zagal por un niño como tú.

No hacer falta ser sabio,

ni tener bayonetas,

si tú te aprendes bien ,

solo estas tres letras,

úsalas de mayor y habrá PAZ en la tierra.

Gloria Fuertes

Bon thinking.