ENTREVISTA A LES SECRETÀRIES DE L'ESCOLA

Això no és una entrevista a un famós "guapo", ric, ... sinó a dues dones que ens han cuidat, vigilat, i vist créixer des de petits. Si encara no sabeu qui són...

PREGUNTES

1- Quants anys portes fent de secretaria?
2- Com vas arribar al Cervetó?
3- Sempre has volgut estar relacionada amb Infantil- Primària- Secundària-
Batxillerat? O t'hagués agradat canviar d'edifici?
4- Què és el que menys t'agrada d'aquesta feina?
5- Recordes la majoria d'alumnes que han passat per la teva secretaria?
6- Quan veus els alumnes que han crescut, quin sentiment tens?

LLUÏSA AMAT

És la persona que ens ha canviat els bolquers quan érem petits, la que ens ha vist plorar el primer dia que vam entrar a aquesta escola, i la que ens vigilava quan els nostres pares no ens venien a buscar a l'hora.

1- Porto treballant a aquesta escola des de l'any 1968, en porto trenta-cinc, vint-i-vuit de secretaria i la resta com a professora de P-3.
2- Vaig arribar perquè buscava una feina, i aquí m'he quedat.
3- Sí, sempre he volgut estar amb aquesta edat d’alumnes, sobretot amb els de Primària i Educació infantil.
4- El que menys m'agrada és fer quadres, és a dir, quadrar els comptes de l'escola.
5- Sí. Tinc molt bona memòria per aquestes coses. Els que millor recordo són els alumnes del 68.
6- Em fa molta il·lusió, perquè ens tornem a veure i ells se'n recorden de mi. A més, n'hi ha molts que ara porten els seus fills aquí.

ROSA DALMAU

Uii!!! La nostra Rosa, Que podem dir d'ella... Des que vam entrar, la tenim aquí amb nosaltres. Sempre la recordarem, com aquella que ens renyava quan arribàvem tard expressament. Però, gràcies a ella, hem après a ser puntuals i respectar els horaris establerts, tot i que, de vegades, encara tenim ganes de fer el "gamberro".

1- Fa ja vint-i-quatre anys a l'escola. Hi vaig entrar quan tenia setze anys.
2- Vaig venir a parar a aquesta escola gràcies al meu germà, que venia a estudiar aquí.
3- No m'importa l'edat dels alumnes. Abans estava amb Secundària i ara amb Batxillerat. M'agrada igual.
4-El que menys m'agrada és haver de renyar sempre a tothom, però al cap i a la fi, és la meva feina.
5- Sí, me'n recordo molt d'ells, sobretot dels que són més conflictius i després, quan ja no estan amb nosaltres, ens vénen a fer una visita.
6- Molta il·lusió, especialment, d'un que de petit era molt, molt, molt dolent, i no fa gaire va venir a visitar-nos i el vaig confondre amb un viatjant.

Roser Colomé/ Marta Guri/ Èlia Saurí